QUAN TOT ESTÀ PER FER
Imagina un conte escrit per tu mateix
amb personatges insòlits i valents
les ciutats i pobles invisibles en el temps
i un final que mai s’acabi si tu vols
tornar a començar
Imagina l’aire corrent muntanya avall
travessant els rius, acariciant les valls
arribar a casa i omplir els teus pulmons
amb l’aire necessari per saltar i cridar
i tornar a començar
I si l’enyor et venç de nou
i et falten les forces per lluitar
només et caldria tancar els ulls
sentir que som aquí
que tots podem junts tornar a avançar
Avui el cel convida a sortir al carrer
fa un sol esplèndid, no fa fred ni fa calor
tot són idees, tot són il·lusions
i és que avui és nou dia de Cap d’Any
i torno a començar
I si no et veus gens inspirat
ni amb ganes ni et sents il·lusionat
potser no és el dia ni el moment
has de saber que demà
si tu vols, ho pots tornar a intentar
EL NOSTRE PETIT MÓN
M’agrada el teu riure, m’agrada estar amb tu
M’agrada quan obres i tanques els ulls
M’agrada si em mires, m’agrada estar amb tu
M’agrada mirar-te, m’agrada estar amb tu
Com paper en blanc, ho ens tot per pintar,
tens deu mil colors i totes les ganes del món,
em tornes boig
Mira al teu voltant, de cop tot s’atura,
descobrim jugant i omplim els racons amb cançons,
em tornes boig
M’agrada quan mires i rius a la gent
M’agrada quan plores i no plores per res
M’agrada quan xiscles i t’ho passes bé
M’agrada quan dorms somiant amb estels
Un, dos, tres, piquem de mans,
aprenem a cantar i aprenem a ballar
tots dos,
em tornes boig
M’agrada quan dorms, petita al bressol
M’agrada si em mires i arronses el nas
La teva manera de picar l’ullet,
és el teu secret que em fa enamorar
A LA PLATJA DELS SOMNIS
Dues canyes i un motiu, simplement estar avui aquí
I riure, viure
Observar aquests grans ulls, m’aconsellen tot dient
“Vinga, anima’t”
Els peus plens de sorra i la pell que s’aferra al plàstic del seient, tot suat
Hi ha mosquits com helicòpters, però no importa si al final
ens en riurem de tot plegat
A la platja hi ha unes algues, les onades acaricien
els verds i llargs fils
Semblen cintes betamax, que han gravat al fons marí
Un vell i curt film
També semblen bruts cabells, d’un pirata d’alta mar
que li han tallat per traïdor
A la platja dels meus somnis es desperten enredant-se
entre els meus peus, quina absurditat
A la platja dels teus somnis, res s’atura, tot comença
Vull quedar-me aquí amb tu
Viure i riure com canalla, no fer res i fer-ho tot
i sentir que el meu somni és viu amb tu
ARBRE MONUMENTAL
Els nostres camins paral·lels van
Els sento tan prop i tan lluny d’aquí
Un dia es varen creuar
D’això ja fa més de vint anys
Quan junts esgotàvem eternes nits
Em vas descobrir el que guardaves dins
I les arrels van calar
I un arbre va créixer a l’instant
I els anys passen com vendavals
Vivint en muntanyes distants
Malgrat els silencis trobats
L’arbre segueix ben plantat
I els nostres destins ben llunyans van
I sempre un regal m’ha quedat fer
Segur que et mereixes molt més
Que avui et canti aquesta cançó
I els anys passen com vendavals
I l’arbre segueix arrelat
Les fulles, les branques i els fruits
Records que mai s’esborraran
MILLOR EM QUEDO AQUÍ
Va ser un dia gris, n’estava ben tip
veure com tot s’anava repetint
Londres o París, potser millor Berlín
Penso que la qüestió és marxar d’aquí
Tot això ja se m’ha fet petit
Vull viatjar pel món, descobrir nous llocs
Perdre’m pels carrers, per places i mercats
Aprendre de gent, diferent de mi,
diferent de tot del que visc aquí
Però avui ja fa sol, potser no és tan greu,
si vull puc ser ric vivint aquí
Sempre he estat amb tu, sempre he estat aquí
ai amor, perdona pel que he dit
Adéu somni, millor em quedo aquí
Si, em quedaré aquí, i descobrir el meu lloc,
perdrem pels carrers, per places i mercats
Aprendre de gent que són igual que jo,
tant se val París, Londres o Berlín
Tarragona, desperta’t, cuida’t i guarda’m al teu cor
Tarragona, obre els ulls i et guardo en el meu cor
TAN FRÀGIL
A través del vidre fred mig entelat, veig un horitzó que s’enfosqueix,
tot és tan fràgil
A la ciutat, als bars la gent oblida els mals que van caient,
però a ells no els importa el demà,
tot és tan fràgil, tot és tan fràgil
En la foscor a l’habitació, una buidor,
es respira un aire, un per què inexplicable,
tan fràgil
Uns llums vermells i uns tubs ben prims,
subjecta el meu àngel que em guarda
i em diu som tan fràgils
I el món segueix girant i què has de fer
si tot és tan fràgil
Però et miro a tu i em sento fort encara que tot
sembli tan fràgil,
tan fràgil
VIATGE EN EL TEMPS
Imatges de postal
records que no s’esborren
olors que em fan volar
que em prenen i m’enyoren
d’ahir, d’aquells, de tu i tanta gent
Les cintes de casset
amb èxits dels vuitanta
les miro i sento a dins
el dia que escrivia
els noms de grups que jo volia ser
Ara soc jo qui canta a la ràdio quan anem
en cotxe de camí a Girona a un concert
Em sento estrany, però ric de saber que el que faig
ho faig per tu, només per tu
Qui no guarda en un calaix
entrades de concerts
flyers i carrets amb fotos mal tirades
i una carta que em vas deixar al coixí
I ara vens i em mires i sembla que demà
seràs tu qui recordis aquesta cançó
no perdem més temps i deixo escrit aquí
que per mi ets tot el tinc
I ara vens i em mires i em parles que demà
seré jo qui t’envolti amb tots aquests records
no perdem més temps i deixo escrit avui
que per mi ets tot el tinc
Sé, que per mi ets
Sé que per tu soc
Per sempre més, viatge en el temps
COR ENDINS
Si miro mar endins
se’m calma tot el cos
Tanco els ulls, buido la ment
ai, si sempre fos així
Però el cel es torna gris
i em perdo dins el bosc
De sobte sento que soc
fora d’òrbita vital
Lluny dels astres coneguts
Forats negres al meu cor
Quina bèstia guardo a dins
que em deixa sense llum
Torna àngel del meu cor
Vine, agafa’m de la mà
Tanco els ulls obro la ment
i t’abraço lentament
COM UN SOSPIR
Crec en mi, crec en tu
en els somnis i l’esforç
en els reptes del demà
constantment aprenem
Crec en tu, crec en mi
en la música que escric
imprevist el seu destí
i de nou, aprenent
I a les ombres de la nit
com el fred d’un llarg viatge
just quan més em falta l’aire
apareixes com la llum,
apareixes com la llum
Com un cos reflotant
de les fondes belles aigües
d’un estany d’alta muntanya
quan respiro per volar
amb la màgia, amb la llum
quan respiro per cantar
amb la màgia i amb la llum
APRENENT A SOMIAR DE NOU
Lentament, et deixo un espai en blanc
que hi puguis pintar si vols, allò que no he dibuixat
Tants camins, sense arribar a enlloc,
o potser no hi ha un indret, tan sols fer el camí
Sempre hi haurà una excusa per tornar a cantar,
una esperança
que em faci volar en somnis,
aprendre d’altres somnis,
aprendre a somiar
Tendrament, recordo cada cançó
escrita en un traç discret, creient en el seu destí
Buidaré tot el que hi amago a dins
fins que el cos em quedi buit i no em quedi res a dir
Sempre hi haurà, una excusa per tornar a volar
una esperança
Enlairo el nostre estel
per fer volar els somnis,
aprendre somiar de nou
Ara ja tens cançons visibles per cantar
Pren-les ben lluny a un espai secret per tu,
que sempre puguem escoltar mirant el cel davant el mar,
per sempre aprendre a somiar de nou
Tendrament, em mires i penso que
acabo aquesta cançó…