PAPA:NOES es va formar a finals de 1999 amb Albert Jordà (veu i guitarra), Gerard Mallorquí (bateria), Andrés Quiñones (guitarra) i David Morlà (baix), precedit per la carrera en solitari i inquieta del seu cantant. Amb un estil obert i poc convencional dins el terreny del pop-rock, comencen a experimentar amb l’electrònica sense fer-ne un ús desmesurat, però apte per a donar-li un tret diferencial a la banda. Incís que provocarà més tard que la banda ampliï la seva formació amb el teclista Àngel Santiago.
El març del 2000, graven la seva primera maqueta oficial amb la col·laboració a les mescles del guitarrista i productor Jordi Armengol, la qual els hi servirà entre altres coses per guanyar el VI Concurs de Maquetes Enderrock i oferir al públic català la força del directe que el grup desenvolupa en els seus concerts.
Dos anys més tard, el grup publica el seu àlbum de debut titulat “Mono” (Música Global, 2002) gravat a l’estudi La Fundació de Sabadell, amb la col·laboració entre d’altres del cantant Santi Balmes (Love of Lesbian) i del cantautor Lluís Llach. La presentació del disc els portarà a trepitjar escenaris com l’Espai, La Mirona, El Sielu i festivals com el Mercat de Música Viva de Vic, Senglar Rock i Rebrot entre d’altres. El número 174 de la revista Enderrock (abril 2010) considera la cançó “Ardent”, inclòs en aquest treball, com una de les “100 millors cançons del pop en català“. El juny de 2013, la mateixa revista, esmenta el disc en una selecció dels 200 millors àlbums de la banda sonora de la música en català dels últims vint anys (1993-2012).
Durant el 2004 el grup fa un parèntesi per treballar amb les cançons del pròxim disc. A finals d’any entren a gravar un altre cop als estudis La Fundació. La nova proposta musical de Papa:Noes és un so més enèrgic i directe, més cru i aspre, amb unes cançons molt naturals, de tall pop avantguardista. El segon dels treballs de la banda apareix l’any 2006 amb el títol “Segona classe” (Edicions Singulars, 2006) amb la col·laboració del músic Xavi Vidal (veus a la cançó “Silenci”). Els seus directes arriben a escenaris com el Senglar Rock a Lleida (2007) i les Festes de Sta. Tecla de Tarragona (2006). L’any 2007 el clip de la cançó “Tan real“, inclosa en aquest treball, va ser seleccionat pel portal Ritmes.cat com a Millor Clip de l’any i la revista Enderrock l’inclou al DVD editat en motiu dels seus Premis l’any 2008.
La trajectòria del grup acaba amb l’enregistrament d’una versió de la cançó “Els temps estan canviant” de Sau per a un disc de tribut d’aquesta banda editat per la revista Enderrock el febrer de 2009.
Papa:Noes ha compartit escenari amb bandes com Sidonie, Lori Meyers, i amb moltes altres de l’escena catalana.
RETALLS DE PREMSA
- Diari El Punt, 26/11/2000, per Marcel Barrera
P: Canteu en català, però esteu oberts a altres llengües?
R: Som catalans i cantem en la nostra llengua materna; és el més fàcil. En les versions, que són en anglès, respectem l’idioma original. Ho fem en català perquè som catalans. Però m’agradaria que es barregés tot, i que poguéssim ser teloners de grups que canten en castellà o anglès.
- Avui/Rock&Classic, 26/02/2003, per Jordi Palmer
Músics contra la guerra.
El món es mou per la pau, i els músics, també. Davant la crisi de l’Iraq, diversos artistes prenen posició i recomanen cançons contra la guerra.
“Crec que sempre s’ha d’estar contra la guerra, no només aquesta, sinó totes les passades i totes les que vindran. Sembla que la historia no ens ha ensenyat res. Sempre hi ha hagut guerres i qui les pateix és la població civil. No aprenem la lliçó. Si dos tios es volen matar, i ja s’entén a qui em refereixo, que es matin, però sense que la gent pateixi. És per això que surtim a manifestar-nos. Jo sempre he estat en contra de la guerra i per això em vaig fer objector al seu dia“. Albert Jordà (Papa:Noes).
“Happy Xmas (War Is Over)”, de John Lennon
- Diari de Sabadell, 18/03/2003, per Carles Cascón
Papa:Noes es surt dels tòpics.
P: Papa:Noes es surt dels tòpics i els esquemes habituals, per exemple, cap dels músics surt fotografiat a la caràtula del disc, només hi ha un model aliè al grup (referent a la portada del disc “Mono”).
R: No és la idea principal intentar ser diferents perquè al final pararíem bojos. Però tenim una inquietud innata en mirar que no soni fàcil. Fem el que ens agrada.
P: La participació de Lluís Llach al disc de debut d’un grup jove i allunyat al seu estil es deu a Dins el llit, una cançó que s’adequava al seu registre.
R: Sense aquest tema no hauria cantat al disc. Llach té una gran complicitat amb la gent jove i no sé si hi tornaran a haver artistes amb aquest bagatge, fenòmens així són difícils de repetir. La seva participació en el disc no desvirtua l’eix del disc.
- Avui/Rock&Classic, 9/04/03, per Jordi Palmer
P: Consideres que sou un grup revulsiu dins l’escena catalana?
R: Qui ho vegi així, encantat de la vida, però nosaltres no ho veiem així. Crec que som un grup com Glissando*, o Casual o Élena, un grup més, ni millors ni pitjors. Dins el nostre estil som com Glissando*, són ells dins el seu estil. Potser tota l’escena és un revulsiu, però tampoc ho abanderem.
- Diari de Tarragona, 30/12/06, por Isaac Albesa.
“Cada disco es como empezar de cero“, explicaba Jordà, agradecido con la respuesta inicial del público y de algunos mensajes que ha recibido desde varias partes del mundo gracias al myspace.
“Nosotros nos sentimos más cómodos englobados junto a Los Planetas o con Lori Meyers que con algunos grupos que cantan en catalán“. Se trata de un grupo pop/rock de marcado carácter independiente y que supera ampliamente la etiqueta del llamado rock catalán.
- La Mañana, Lleida, 15/02/07, por Andrés Rodriguez.
“Tan real, es el sencillo promocional de Papa:Noes, una canción que evoca sin querer a los irlandeses U2.”
- Diari Segre, Lleida, 15/02/07
P: Creieu encertada la internacionalització del Sengla Rock?
R: “Creiem que és important tant pel festival com per als grups d’aquí que hi participen. D’una banda la organització cobreix un cartell molt més complert dins del panorama musical actual, i segona que per als grups d’aquí, compartir escenari o cartell amb gent de la talla de Patti Smith o Los Planetas suposa uns experiència enriquidora. D’aquesta manera la música cantada en català no queda aïllada i amplia fronteres. Ara falta que altres festivals que s’organitzen dins el territori dels Països Catalans introdueixin a la seva programació grups que cantin en català per acabar d’arrodonir la situació.”
- Onda Rambla, Girona, 01/02/07
P: Papa:Noes busca un lloc al món? (després d’escoltar la penúltima cançó del disc “Segona classe”)
R: Papa:Noes busca un lloc al món si això significa l’insistent i constant viatge cap a l’aprenentatge, descobriment i experimentar amb tot allò que et vas trobant pel camí, com un Viatge a Ítaca. Sempre mirant endavant. Per això sempre partim de zero però amb l’experiència del trajecte avançat.
- L’empordà, Carles Pujol, febrer 2007
“Amb un airet a U2 en algunes cançons, Papa:Noes demostra personalitat amb una sonoritat energètica i lletres introspectives.”
- Ràdio Salt, febrer 2007
“… pop-rock sense concessions a la comercialitat.”