- AVUI, Rock & Classic, novembre 2000. L’ AS A LA MÀNIGA Ruben Mayoral
“És important que grups com nosaltres comencin a arrelar entre la gent”. Albert Jordà, ànima de Papa:Noes, parla en qualitat de guanyador de l’últim concurs de maquetes de la revistaEnderrock. “M’agrada molt la proposta de gent com No Nem Bé. Amb ells, crec que tenim en comú que som un relleu generacional que arriba molt preparat. No és qüestió de fer fora els veterans, però sí que l’escena es vagi renovant”. Sota aquesta premissa els tarragonins Papa:Noes es van imposar el setembre a Vic als altres finalistes de l’esmentat concurs: Glissando* i Kingstones. I ho van fer gràcies a una proposta que pot presumir d’inquietud i de fugir dels estereotips del món del pop i del rock.
La veterania és un grau i Papa:Noes no és un grup concebut fa quatre dies. Tot i que com a quartet només fa uns mesos que existeix, el punt de partida el trobem anys enrere. “Al principi treballava sol com si fos un cantautor.Escrivia les cançons i vaig arribar a compondre peces per a obres teatrals i per a curtmetratges”. Va ser a partir d’una col·laboració amb l’artista plàstic Jordi Pallarès quan Jordà va començar a pensar a muntar un grup. Una intenció que s’ha dut a terme amb la presència en la formació de Gerard Mallorquí, DavidMorlà i Andrés Quiñones. Pallarès, per la seva banda, ha quedat relegat per a col·laboracions puntuals.
Els quatre components de Papa:Noes van començar a posar idees en comú però amb la voluntat de respectar el treball en solitari d’Albert Jordà. Els tarragonins van conservar l’essència de les seves cançons a la vegada que les vestien amb nous teixits. “Com a cantautor estava molt tancat i ara Papa:Noes tothom pot aportar el seu gra de sorra”.Així ha quedat constatat a la seva maqueta de debut: nou cançons que parteixen del pop-rock més tradicional per acabar cercant plantejaments enrevessats de guitarra a l’estil de Ben Harper o per deixar-se esquitxar per bases electròniques. Sempre, però, al servei de la cançó i no a l’inrevés. “M’agrada molt la forma que té de treballar amb l’electrònica gent com ara Beth Orton o Radiohead i la manera d’utilitzar samplers de Doves. De tot aixòja se n’ha començat a encomanar la música en català”.Papa:Noes és un grup que pot presumir de tenir les idees clares. En l’àmbit personal no hi ha dubte: “Cada cop ens coneixem més entre nosaltres i la prioritat d’ara és consolidar la banda”. Musicalment tampoc hi ha fissures. Si més no, la banda és conscient de les seves necessitats. “Fins ara pecàvem un pèl d’heterogeneïtat. Esperem que de cara al disc que gravarem com a premi per guanyar el concurs guanyem homogeneïtat”. Estan a un pas d’aconseguir-ho.
- Diari El Punt, 26/11/2000, per Marcel Barrera
P: Canteu en català, però esteu oberts a altres llengües?
R: Som catalans i cantem en la nostra llengua materna; és el més fàcil. En les versions, que són en anglès, respectem l’idioma original. Ho fem en català perquè som catalans. Però m’agradaria que es barregés tot, i que poguéssim ser teloners de grups que canten en castellà o anglès.
- Avui/Rock&Classic, 26/02/2003, per Jordi Palmer
Músics contra la guerra.
El món es mou per la pau, i els músics, també. Davant la crisi de l’Iraq, diversos artistes prenen posició i recomanen cançons contra la guerra.
“Crec que sempre s’ha d’estar contra la guerra, no només aquesta, sinó totes les passades i totes les que vindran. Sembla que la historia no ens ha ensenyat res. Sempre hi ha hagut guerres i qui les pateix és la població civil. No aprenem la lliçó. Si dos tios es volen matar, i ja s’entén a qui em refereixo, que es matin, però sense que la gent pateixi. És per això que surtim a manifestar-nos. Jo sempre he estat en contra de la guerra i per això em vaig fer objector al seu dia“. Albert Jordà (Papa:Noes).
“Happy Xmas (War Is Over)”, de John Lennon
- Diari de Sabadell, 18/03/2003, per Carles Cascón
Papa:Noes es surt dels tòpics.
P: Papa:Noes es surt dels tòpics i els esquemes habituals, per exemple, cap dels músics surt fotografiat a la caràtula del disc, només hi ha un model aliè al grup (referent a la portada del disc “Mono”).
R: No és la idea principal intentar ser diferents perquè al final pararíem bojos. Però tenim una inquietud innata en mirar que no soni fàcil. Fem el que ens agrada.
P: La participació de Lluís Llach al disc de debut d’un grup jove i allunyat al seu estil es deu a Dins el llit, una cançó que s’adequava al seu registre.
R: Sense aquest tema no hauria cantat al disc. Llach té una gran complicitat amb la gent jove i no sé si hi tornaran a haver artistes amb aquest bagatge, fenòmens així són difícils de repetir. La seva participació en el disc no desvirtua l’eix del disc.
- Avui/Rock&Classic, 9/04/03, per Jordi Palmer
P: Consideres que sou un grup revulsiu dins l’escena catalana?
R: Qui ho vegi així, encantat de la vida, però nosaltres no ho veiem així. Crec que som un grup com Glissando*, o Casual o Élena, un grup més, ni millors ni pitjors. Dins el nostre estil som com Glissando*, són ells dins el seu estil. Potser tota l’escena és un revulsiu, però tampoc ho abanderem.
- Diari de Tarragona, 30/12/06, por Isaac Albesa.
“Cada disco es como empezar de cero“, explicaba Jordà, agradecido con la respuesta inicial del público y de algunos mensajes que ha recibido desde varias partes del mundo gracias al myspace.
“Nosotros nos sentimos más cómodos englobados junto a Los Planetas o con Lori Meyers que con algunos grupos que cantan en catalán“. Se trata de un grupo pop/rock de marcado carácter independiente y que supera ampliamente la etiqueta del llamado rock catalán.
- La Mañana, Lleida, 15/02/07, por Andrés Rodriguez.
“Tan real, es el sencillo promocional de Papa:Noes, una canción que evoca sin querer a los irlandeses U2.”
- Diari Segre, Lleida, 15/02/07
P: Creieu encertada la internacionalització del Sengla Rock?
R: “Creiem que és important tant pel festival com per als grups d’aquí que hi participen. D’una banda la organització cobreix un cartell molt més complert dins del panorama musical actual, i segona que per als grups d’aquí, compartir escenari o cartell amb gent de la talla de Patti Smith o Los Planetas suposa uns experiència enriquidora. D’aquesta manera la música cantada en català no queda aïllada i amplia fronteres. Ara falta que altres festivals que s’organitzen dins el territori dels Països Catalans introdueixin a la seva programació grups que cantin en català per acabar d’arrodonir la situació.”
- Onda Rambla, Girona, 01/02/07
P: Papa:Noes busca un lloc al món? (després d’escoltar la penúltima cançó del disc “Segona classe”)
R: Papa:Noes busca un lloc al món si això significa l’insistent i constant viatge cap a l’aprenentatge, descobriment i experimentar amb tot allò que et vas trobant pel camí, com un Viatge a Ítaca. Sempre mirant endavant. Per això sempre partim de zero però amb l’experiència del trajecte avançat.
- L’empordà, Carles Pujol, febrer 2007
“Amb un airet a U2 en algunes cançons, Papa:Noes demostra personalitat amb una sonoritat energètica i lletres introspectives.”
- Ràdio Salt, febrer 2007
“… pop-rock sense concessions a la comercialitat.”