COVES BUCALS

Pels voltants de 1998, des de la fèrtil Tarragona, n’Albert Jordà (Tarragona, 1972) i en Jordi Pallarès (Calafell, 1967) es van conèixer i van començar tot d’una a experimentar entre plecs audiovisuals.
Photomatons, bases, diapositives, mescles, directes, acetats, rephotos, sons, projeccions, paraules…
nits de molts intercanvis poètics en espais i mvsevms que encara avui són vius.
Així va néixer el projecte Photogënic.

Després de vint-i-sis anys, des de Tarragona i des de Palma, les seves respectives coves bucals encara vibren. Continuen obrint-se en inspirar i continuen tancant-se en la fonació. La seva consistència cartilaginosa les fa més peculiars que mai esdevenint entre tendrums i estalactites. Disposades que passin coses, suposen tot un escenari per endinsar-se i reverberar. Veus que surten i que deixen de ser nostres. Paraules que (ens) transiten. Coves que mereixen ser explorades. Gràfiques en blanc i negre que en rememoren d’altres.

Per això, Coves bucals sorgeix el 2023 com a un projecte que entra primer per la boca i després per l’oïda, i que troba i retroba d’una manera orgànica sense perdre l’esperit transformista dels seus inicis. L’electrònica d’autor de n’Albert -sempre en recerca- i les inquietuds i investigacions textuals i escèniques d’en Jordi fan que moltes veus entrin i surtin de diferents boques compartint sons que ressonen envolvents i insistents.
Un exercici d’autoespeologia que no deixarà a ningú indiferent.

cat ↑ ··· cast ↓

«Coves bucales» surge el 2023 como un proyecto que entra primero por la boca y después por el oído, y que encuentra y reencuentra de una manera orgánica sin perder el espíritu transformista de sus inicios. La electrónica de autor de Albert -siempre en investigación- y las inquietudes e investigaciones textuales y escénicas de Jordi hacen que muchas voces entren y salgan de diferentes bocas compartiendo sonidos que resuenan envolvents e insistentes.
Un ejercicio de autoespeologia que no dejará a nadie indiferente.