BIOGRAFIA

CATALA:

ALBERT JORDÀ (Tarragona 1972). Teclista de formació, va iniciar la seva trajectòria musical ben aviat, primer tocant els teclats en diversos grups del Camp de Tarragona i més tard en solitari composant les seves pròpies cançons gravant dues maquetes: “Natural” (K7 autoeditat, 1996) i “Photogènic” (CD autoeditat, 1998). Però va ser l’any 2000 en què de la mà del grup PAPA:NOES, va entrar de ple a formar part del panorama musical català guanyant el VI Concurs de Maquetes de la revista Enderrock. Compositor de les músiques i de les lletres, la banda publica dos treballs discogràfics. El primer, “Mono” (Música Global, 2002), sorprèn públic i crítica i compta amb destacades col•laboracions com la de Lluís Llach i Santi Balmes (Love of Lesbian). El número 174 de la revista Enderrock (abril 2010) considera el tema “Ardent”, inclòs en aquest treball, com una de les “100 millors cançons del pop en català“. El segon treball de la banda apareix l’any 2006 amb el nom de “Segona classe” (Edicions Singulars, 2006). Els seus directes arriben a escenaris com el Senglar Rock a Lleida (2007) i les Festes de Sta. Tecla de Tarragona telonejant a Lory Meyers. L’any 2007 el clip de la cançó “Tan real“, inclosa en aquest treball, va ser seleccionat pel portal Ritmes.cat com a Millor Clip de l’any i la revista Enderrock l’inclou al DVD editat en motiu dels seus Premis l’any 2008. La trajectòria del grup acaba amb l’enregistrament d’una versió de la cançó “Els temps estan canviant” de Sau per a un disc de tribut d’aquesta banda.

A finals de 2008, ALBERT JORDÀ coneix a la periodista, poeta i rapsode Sònia Carmona (Nina da Lua). Sota el nom d’Asterisc*, emprendran un viatge musical que els portarà durant el 2009 per més de 20 escenaris, únics i peculiars, interpretant cançons del llibre-disc de la barcelonina “El Bes a Klimt” i cançons pròpies del cantant de Tarragona. S’ha dit d’aquest projecte que “La calidesa i timbre d’ambdues veus fan De Klimt a Mafada (nom de l’espectacle en viu) un concert de gran qualitat. Els dos artistes van començar a col·laborar arran de la descoberta mútua a través del Myspace i de comprovar la sintonia estètica dels seus treballs i el seu concepte de creació musical i poètica.” (font: www.festivalprimaverapoetica.blogspot.com)

El 2009 serà l’any de la publicació del seu primer disc en solitari: “Mal temps sobre la mar” (Edicions Singulars, 2009). Un treball ple de sonoritats noves amb el que ens convida a recórrer i descobrir nous paisatges musicals. Els temes, enregistrats en gran part al seu propi estudi, destil•len intimitat i delicadesa. Ha estat ell mateix qui s’ha fet càrrec de la producció i interpretació de gairebé tot l’apartat musical, si bé ha comptat amb algunes col•laboracions com les veus de Sònia Carmona i Eysa (Eybec).

Al 2011, ALBERT JORDÀ enllesteix el seu segon treball. En aquesta ocasió torna a l’escena musical de la mà de La Produktiva Records presentant un disc en el què recupera la sonoritat més potent a la que ens tenia acostumats: “La vida esclata quan es para el temps”. Les lletres obliden el punt fosc propi del cantant tarragoní per deixar pas a una llum optimista, un esclat a la vida. Les cançons demostren que ha begut de moltes fonts, des del rock fronterer texà, passant pel country, sense desprendre’s del pop sense complexes que ja facturava amb Papa:Noes. L’àlbum compta entre d’altres amb la col·laboració del cantant Carles Sanjosé (Sanjosex). Aquest disc l’ha portat entre altres llocs al festival PALMFEST’2012, amb un directe ajustat a cada espai, on es manté fidel a la sonoritat d’un àlbum ja imprescindible a la carrera de l’Albert Jordà. La cançó “Estic content” sona a les emissores amb força i el seu clip rep una forta acceptació a la xarxa.

Durant el 2012, ALBERT JORDÀ obre les portes del seu petit estudi La Guarida Produccions i comença a enregistrar i a produir grups i artistes de diferents estils, tals com Xavi Moyano, Zien Años o Ràdio Carbó entre d’altres. Concretament és amb en Xavi Moyano, que no només grava i produeix el seu disc si no que també l’acompanya a la guitarra en alguns dels seus directes.

Finalitzada la gira “La vida esclata Tour” comença la composició del seu proper i esperat nou àlbum que porta per títol “Cançons visibles” (Right Here Right Now), una continuació a l’anterior, consolidant un so ferm i transparent que veu la llum a principis d’abril de 2014. D’aquest treball s’ha dit “Si Albert Jordà fos un beatle, en aquest nou treball hauria triat ser George Harrison. Jordà vola en somnis i l’art tendre que gasta té un so propi i arrelat en el seu entorn.” Helena Morén Alegret, Enderrock juny 2014. Paral·lelament col·labora amb una versió de la cançó «Records de vida» del disc «Canten Giné, Homenatge dels Països Catalans» (Adiu ça va, 2014), un homenatge al cantautor de la Catalunya Nord Joan Pau Giné.

A finals de 2014, enceta l’etapa d’hivern amb el seu amic cantautor Xavi Moyano, amb uns concerts que sota el títol “La vida et porta per camins estranys”, barregen els seus repertoris, acompanyant-se mútuament durant el concert.

TwinPalm 2017 (foto: Luís Pérez Contreras)

ALBERT JORDÀ comença el 2015 amb la gravació del nou single “Els núvols” (Right Here Right Now). Es tracta d’un poema de Màrius Torres musicat durant el procés de creació de l’anterior àlbum i que va decidir no incloure aquesta cançó per així donar-li el tractament especial que es mereix. El single serà la seva primera referència exclusivament en format digital i va acompanyada d’un llibret amb fotos de núvols seleccionades prèviament a partir d’un concurs convocat per l’aplicació Instagram. Abans del seu llançament, Albert Jordà teloneja al grup Mishima a la Sala Zero de Tarragona en un concert que, tot i ser acústic, acaba electrificant al nombrós públic present.

L’any 2016 és any d’aniversari. 20 anys separen d’aquella primera maqueta “Natural” del seu nou disc que just edita a la tardor d’aquest any: “Punt i a part” (Right Here Right Now). El nou treball compta amb un recull de 10 cançons escrites al llarg de dues dècades, incloses als seus anteriors àlbums però regravades de nou en format acústic. A més, inclou un tema inèdit anomenat “Aquest altre jo”. El disc, presentat al Festival TwinPalm el febrer de 2017, representa un punt i a part a la seva carrera. Un disc que marcarà un abans i un després.

El 22 de novembre de 2019 ALBERT JORDÀ publica «La grandesa d’un silenci» (Segell Microscopi, 2019), el seu cinquè llarga durada. El disc conté 8 cançons noves amb un únic fil conductor: la constant recerca d’espais de silenci i intimitat. Després d’un punt i a part, sembla que els nous camins sonors comencen a rodar per si sols. La gira del nou treball no es pot dur a terme a causa de la pandèmia i només hi ha dues presentacions: a l’Espai Kesse de Tarragona i al Festival TwinPalm de l’Hospitalet de l’Infant.

Promo para el single “Obre els ulls” (foto: Carles Llop)

Fruit d’aquest canvi de rumb i un 2020 on el més habitual era treballar en la més estricta solitud, ALBERT JORDÀ prepara nou material. “Obre els ulls” (Segell Microscopi, 2021) s’estrena el 31 de maig de 2021 i serà el primer senzill nascut durant la pandèmia però amb una mirada a un futur més esperançador. L’estrena en viu serà al conegut Festival Minipop de Tarragona el 22 d’agost d’aquest any.

Durant el 2021 i 2022, ALBERT JORDÀ va continuar la seva activitat fora dels seus projectes personals, amb la col·laboració als teclats del disc «Transcocktail» (octubre 2022) de Xavi Moyano i també pianos i teclats per al nou treball discogràfic d’Islandia Nunca Quema publicat també aquest any 2022.

A l’estiu de 2022 torna als escenaris per oferir un recull dels seus antics treballs acompanyat de la seva inseparable La Banda del Mal Temps. El músic Tarragoní deixa a un costat els sintetitzadors per donar pas a un so més elèctric, on farà un repàs a dotze anys de carrera en solitari, desgranant les cançons que més han sonat al llarg dels cinc àlbums que ha publicat fins ara. 

Al costat de l’artista Jordi Pallarès publiquen plegats «coves bucals (ph:1998:2023)», un nou treball discogràfic aquest cop autoeditat i publicat a la seva pàgina Bandcamp, allunyant-se dels convencionals circuits comercials, distribució i màrqueting. Amb el primer avançament «Desig», aquest nou àlbum va desgranant-se cançó a cançó amb la voluntat de revisitar una maqueta feta per Albert Jordà (lletra i música) i Jordi Pallarès (disseny gràfic) que sota el títol «PhotogëniC» van publicar en CD just fa vint-i-cinc anys. Ara, les cançons prenen una nova dimensió sonora, amb lletres reescrites i adaptades als temps actuals. 

Foto: Carles Llop

CASTELLANO:

Nacido en Tarragona y teclista de formación, ha trabajado con distintos grupos de su ciudad hasta que el año 2000 lidera el grupo de pop-rock Papa:Noes. Con ellos edita dos álbumes, «Mono» (Música Global, 2002) y «Segona Classe» (Edicions Singulars, 2006).

Empieza su carrera en solitario editando en 2009 su primer disco Mal Temps Sobre la Mar (Edicions Singulars). En 2011 consolida su sonido con el disco más abierto y optimista hasta la fecha, La Vida Esclata Quan Es para el Temps (La Produktiva, 2011), con su single más escuchado «Estic content». En 2014 lanza un nuevo trabajo, Cançons visibles (RHRN, 2014) y el siguiente año Els Núvols (RHRN, 2015), un single que contiene un poema musicado de Márius Torres. En 2016 edita el álbum Punt i a part (RHRN, 2016). Un disco recopilatorio con versiones nuevas de sus temas más representativos en formato acústico.

ALBERT JORDÀ publica en noviembre de 2019 «La grandesa d’un silenci» (Segell Microscopi, 2019) su quinto álbum de estudio. 8 canciones nuevas que giran alrededor de la búsqueda a la desconexión y el silencio. Un equilibrio que nos permita construir nuevos caminos i navegar hacia horizontes llenos de esperanza.

Con un 2020 trabajando en la más estricta solitud, ALBERT JORDÀ prepara nuevo material. “Obre els ulls” (Segell Microscopi, 2021) se estrena el 31 de mayo de 2021 y será el primer sencillo nacido durante la pandemia pero con una mirada a un futuro más esperanzador.

ALBERT JORDÀ sigue su actividad fuera de sus proyectos personales durante el 2021, con la colaboración en los teclados del disco «Transcocktail» (2021/22) de Xavi Moyano, así como también en la participación del último trabajo del grupo tarraconense Islandia Nunca Quema que se publicará este 2022.

En verano de 2022 vuelve a los escenarios recuperando el sonido de sus primeros trabajos con la mirada fija en su próximo proyecto que llega a finales de 2023 bajo el título «coves bucals (ph:1998:2023)». Autoeditado y alejado de cualquier circuito comercial tradicional, ALBERT JORDÀ se reúne con su viejo amigo Jordi Pallarès para rescatar del olvido el material que trabajaron juntos en 1998 y que ahora veinticinco años después revisitan de forma extraordinaria.