EL SOMNI PERMANENT
Veig qui sóc avui i em sento bé
ben satisfet del meu present
canto amb orgull allò que he fet
i en canvi em menja el pas del temps
Recordo quan era petit imaginava ser un gran guerrer
Salvant al món i ser un heroi, sense capa però amb poders
Però la vida m’ha ensenyat que per salvar s’ha de lluitar
I ara aquell somni permanent, creix
Mai deixis perdre el que sents
I correm sense sentit, navegant mars infinits
La grandesa és voler ser tot allò que ens estimem
I els reptes del demà fem-los ara en llibertat
I ara aquell somni permanent, creix i creix
Mai deixis perdre el que sents
I ara em miro al mirall i no sé si soc aquell
Que d’infant volia ser, que de jove creia ser
És un somni permanent que ens ajuda a avançar
Recorda sempre d’allà on vens
Mai deixis perdre el que creus i sents
I ara aquell somni permanent, creix
Mai deixis perdre el que sents.
LLUNA PLENA
Quants matins vas obrir els ulls i vas dir bon dia amor
Quan creiem que aquest tren no para i el seu trajecte és infinit
Quan la sort, no s’entén amb el destí,
Tants minuts, tants segons, temps passat i perdut,
sense aprofitar el moment
Nomes teu. Només meu
I al final els records seran pocs i fràgils, fràgils i únics que tindrem
I quants cops, hauràs vist la lluna plena sortir per l’horitzó del mar
I al final, sort d’aquell somriure en aquell precís instant
I quants cops, haurem vist la lluna plena sortir per l’horitzó del mar
I ara qui ens dirà, que el somriure es pot sentir a les mans
I ara és quan, els records es fan més plens que quan estàvem junts aquí.
ARA ETS AQUÍ
Prenc camins sense destí
Retorns que mai vindran
Però ara ets aquí
Res millor que al teu costat
Quan omples tot l’espai
Ara ets aquí
I torno corrents a sentir el teu riure al cor
Tens el sol pintat als ulls
Lluernes tots els cels
Ara ets aquí
Res millor que seure amb tu
i guanyar tot el temps que creia perdut
I uns llençols d’estels cobreixen els teus secrets
I viure és tan senzill com saber estimar
LA SORT D’HAVER ARRISCAT
Si el viatge és l’èxit i és igual on vagis
Potser ens calmi caminar
Aprendrem dels mestres
Serem bons alumnes
I la sort ens somriurà
Quan el sol va ponent
I la llum del camí, obri pas a un nou destí
Mai és tard ni d’hora quan l’excusa és bona
El que compta és no dubtar
I si al salt caiem o ens equivoquem
És la sort d’haver arriscat
Quan el sol va ponent
I la llum del camí, obri pas a un nou destí
L’alegria de tornar a casa a descansar
Recordar el que hem aprés i l’emoció d’allò que hem fet
És un somni que hem viscut, un desig que conservem
I ens dona ales, per tornar a marxar
LA META DE L’ABSURD
Passen els dies tan de pressa
Els espitgem sense sentit
Qui arribi abans a la meta
Es penjarà la medalla de l’absurd
Ningú vol ser el darrer
Passen els dies, passen els mesos
Passen els anys i no passa res
Tot el que saps ja no importa
Perquè demà haurà caducat
I el que tens ja no val per a res
Perquè demà ningú et voldrà
Si no estàs davant
I no hi van sols, jo també hi sóc
Per molt que em cregui diferent a tots
Treu-me d’aquí
Ens movem en un sol sentit
I si pot ser a gran velocitat
A veure qui arriba primer
A la meta de l’absurd
I no hi van sols, jo també hi vaig
Per molt que parli,
Al final, acabo corrents com tots ells
Si us plau, treu-me d’aquí
ENVIATS DEL CEL
(Miro) Miro des de l’habitació d’un hotel a l’est de Berlín
(Sento) Sento la gent com camina tranquil·la, vivint cada instant
(Riuen) Riuen com si fos el seu darrer dia
(Ploren) Ploren un passat imperdonable que no oblidaran
(Canto) Canto la cançó que et vaig escriure, em segueix emocionant
(Crido) Crido d’emoció, d’alegria, de ràbia i desencant
(Lluito) Lluito pel que encara no tenim
(Guanyo) Guanyo tot allò que hem fet junts, guanyarem el què farem.
Guardo aquests moments
Son records gravats com postals, enviats del cel
Guardo aquests moments
Just instants després s’esvaeixen i tornen al cel
(Miro) Miro un silenci aquí sota que no puc veure
(Sento) Sento la fredor d’un mar que agonitza els nostres desastres
(Riuen) Riuen els gegants que ens esclafen
(Ploren) Ploren els pobres, els boscos, els rius, els mars
(Canto) Canto per un món millor
(Crido) Crido per fer caure murs de vergonya
(Lluito) Lluito per ser com o qui sóc
(Guanyo) Guanyo si tu somrius, guanyem si els dos somriem
Guardo aquests moments
Son records gravats com postals, enviats del cel
Guardo aquests moments
Just instants després s’esvaeixen i tornen al cel
Guardo aquests moments
Son records gravats com postals, enviats del cel
Guardo aquests moments
Només crec que un nou món és possible per tu i per mi
BLANC SILENCIÓS
Res millor que sentir el buit del no-res
Ara el silenci és net sempre pur
Com el verd dels teus ulls, o
Blanc com aquells núvols que cantava
Ja no recordo quan el silenci fa soroll
LA GRANDESA D’UN BELL SILENCI
Tanca els ulls
Tanca els ulls i pensa en tu
Tanca els ulls
Veus la vida en plenitud
Tanca els ulls,
Sent la força i creu en tu
Fins que l’aire t’ompli el cor
I la sang mogui oceans
Tanca els ulls (tanco els ulls)
I el somni ens pren lluny
Crec en tu (crec en mi)
Quan l’essència és tan real
És la grandesa d’un bell silenci