albert jordà x carles llop
Com a fotògraf sempre m’acolloneix quan els músics em diuen: “Podríem fer una sessió de fotos, pensa alguna cosa…” o la variant, encara pitjor, de: “Podríem fer una sessió de fotos, tinc algunes idees…” Ràpidament, això sí, la por dona pas al repte.
Soc un músic frustrat que, com a fotògraf, intenta crear els escenaris visuals que li hauria agradat viure (i veure) en el seu imaginari de músic. I és aquí on apareix la importància visual, i sobretot musical, de la cultura anglosaxona. Som hereus directes del vist, viscut i escoltat en els anys de formació i la motxilla que llavors ens emportem està plena, per sempre, de referents visuals i musicals que ens acabaran definint com a fotògraf, músic, o el que sigui… Quan l’Albert Jordà es vesteix de negre jo tinc ganes de transitar per carreteres americanes que sembla que no portin enlloc, o simplement porten a llocs on no cal arribar-hi.
CARLES LLOP, novembre 2024
Sempre he intentat que el component visual que envolta la meva música, ja sigui en forma de portada de disc o en reportatges fotogràfics per a fins promocionals, estigui a l’altura del contingut musical, com si les pròpies cançons prenguessin vida en forma d’imatges.
El primer cop que vaig contactar amb en Carles Llop, l’excusa la buscàrem sobre l’escenari del festival TwinPalm el febrer de 2017. El blanc i el negre dibuixaven la meva silueta i uns grisos en moviment regalava aire a una interpretació profunda.
Però si hi ha un format on l’aventura pren l’emoció com si estiguéssim fent un disc o fins i tot una pel·lícula és quan en Carles busca i troba el paisatge i l’escenari per crear el fons adequat i treu, en aquest cas de mi, la grandesa de l’artista que porta a dins i ens la regala en forma d’art visual.
ALBERT JORDÀ, novembre 2024
G A L E R I A
© CARLES LLOP (maig 2022)