Grup de pop-rock alternatiu
El número 174 de le revista Enderrock d’aquest mes d’abril inclou un reportatge sobre les “100 millors cançons del pop en català“. En aquesta extensa llista podem trobar entre d’altres la cançó “Ardent” inclosa al primer disc de la banda, “Mono” (Música Global, 2002).
“El disc es diu Segona classe perquè és el segon disc de Papa:Noes i és també com una segona lliçó, que no sabem encara si donarem o rebrem. També és com un bitllet de vol en segona classe: per molt que dins del nostre cor considerem que la música que fem és de primera classe, no podem obviar que ens trobem en la segona classe de la música feta en català, que alhora és com la segona classe de la música estatal… i que la música, en definitiva, és tractada com si formés part de la segona classe de la cultura.” Albert Jordà, EL PUNT, per X. Castillón, 1/03/2007. Segons el mateix Xavier Castillón, “poques vegades el títol d’un disc ha estat tan ben argumentat“, però podríem estar parlant i escrivint hores i hores sobre aquest assumpte. Un tema latent que no deix indiferent a músics i a grups d’arreu de Tarragona, Catalunya, Països Catalans, Espanya, Europa… I és que de res a poc hi ha un abisme.
Continuen les comparacions del so de “Segona Classe” amb la banda irlandesa U2. (la Mañana). Bé, ho deixem amb un interrogant mentre que a Ràdio Tàrrega la comparació a recaigut sobre el grup Coldplay. Bé, un altre interrogant tot i que aquest grup, molt abans de fer-se famós, Papa:Noes ja l’havien anomenat com un referent.
Lleida ha estat interessant i entre d’altres, la pregunta del dia podria ser la següent:
Q: Creieu encertada la internacionalització del Sengla Rock?
A: Creiem que és important tant pel festival com per als grups d’aquí que hi participen. D’una banda la organització cobreix un cartell molt més complert dins del panorama musical actual, i segona que per als grups d’aquí, compartir escenari o cartell amb gent de la talla de Patti Smith o Los Planetas suposa uns experiència enriquidora. D’aquesta manera la música cantada en català no queda aïllada i amplia fronteres. Ara falta que altres festivals que s’organitzen dins el territori dels Països Catalans introdueixin a la seva programació grups que cantin en català per acabar d’arrodonir la situació.
Diari Segre, Lleida, 15/02/07
Q: Papa:Noes busca un lloc al món? (qüestiona després d’escoltar la penúltima cançó del disc)
A: Papa:Noes busca un lloc al món si això significa el insistent i constant viatge cap al aprenentatge, descobriment i experimentar amb tot allò que et vas trobant pel camí, com un Viatge a Ítaca. Sempre mirant a endavant. Per això sempre partim de zero però amb l’experiència del trajecte avançat.
Onda Rambla, Girona, 01/02/07
Altres reflexions des de Girona:
“Amb un airet a U2 en algunes cançons, Papa:Noes demostra personalitat amb una sonoritat energètica i lletres introspectives.”
L’empordà, Carles Pujol.
“… pop-rock sense concessions a la comercialitat.”
Ràdio Salt.
“Tan real, es el sencillo promocional de Papa:Noes, una canción que evoca sin querer a los irlandeses U2.”
La Mañana, Lleida, 15/02/07, por Andrés Rodriguez.
“Cada disco es como empezar de cero“, explicaba Jordà, agradecido con la respuesta inicial del público y de algunos mensajes que ha recibido desde varias partes del mundo gracias al myspace.
“Nosotros nos sentimos más cómodos englobados junto a Los Planetas o con Lori Meyers que con algunos grupos que cantan en catalán“. Se trata de un grupo pop/rock de marcado carácter independiente y que supera ampliamente la etiqueta del llamado rock catalán.
Diari de Tarragona, 30/12/06, por Isaac Albesa.
Q: Consideres que sou un grup revulsiu dins l’escena catalana?
A: Qui ho vegi així, encantat de la vida, però nosaltres no ho veiem així. Crec que som un grup com Glissando*, o Casual o Élena, un grup més, ni millors ni pitjors. Dins el nostre estil som com Glissando* són ells dins el seu estil. Potser tota l’escena és un revulsiu, però tampoc ho abanderem.
Avui Rock&Classic, 9/04/03, per Jordi Palmer
01 Concurs de Maquetes de la Revista Enderrock 2000, MMVV’2000
03 Fira del Disc de Girona, 4 de març de 2001
04 IV Fira del Disc de Reus, 3 de juny de 2001
05 Marató Cops i Flames 2002 (frag. de Rau Acabat, cançó inedita)
06 Resum Senglar Rock 2003 (Papa:Noes a partir del min. 2:48)
Q: La participació de Lluís Llach al disc de debut d’un grup jove i allunyat al seu estil es deu a Dins el llit, una cançó que s’adequava al seu registre.
A: Sense aquest tema no hauria cantat al disc. Llach té una gran complicitat amb la gent jove i no sé si hi tornaran a haver artistes amb aquest bagatge, fenòmens així són difícils de repetir. La seva participació al disc no desvirtua l’eix del disc.
Diari de Sabadell, 18/03/2003, per Carles Cascón
Q: Papa:Noes es surt dels tòpics i els esquemes habituals, per exemple, cap dels músics surt fotografiat a la caràtula del disc, només hi ha un model aliè al grup. (referent al disc “Mono”)
A: No és la idea principal intentar ser diferents perquè al final pararíem bojos. Però tenim una inquietud innata en mirar que no soni fàcil. Fem el que ens agrada.
Diari de Sabadell, 18/03/2003, per Carles Cascón
Músics contra la guerra.
El món es mou per la pau, i els músics, també. Davant la crisi de l’Iraq, diversos artistes prenen posició i recomanen cançons contra la guerra.
“Crec que sempre s’ha d’estar contra la guerra, no només aquesta, sinó totes les passades i totes les que vindran. Sembla que la historia no ens ha ensenyat res. Sempre hi ha hagut guerres i qui les pateix és la població civil. No aprenem la lliçó. Si dos tios es volen matar, i ja s’entén a qui em refereixo, que es matin, però sense que la gent pateixi. És per això que surtim a manifestar-nos. Jo sempre he estat en contra de la guerra i per això em vaig fer objector al seu dia“. Albert Jordà (Papa:Noes)
Happy Xmas (War Is Over), de John Lennon
Avui Rock&Classic, 26/02/2003, per Jordi Palmer