No és perquè estigui escoltant en aquests precisos instants “Flying” del Magical Mystery Tour, o que el Barça jugui avui quelcom més que un partit i m’hagi emocionat més del compte, el cas és que l’aparició del segon disc del grup comença a veure la llum. “You say Yes, I say No, You say Goodbye and I say Hello!!!!” sento que diu McCartney. Potser si, que ara ja podem dir Hello Hello (Hola!!!!) Estem a punt de treure el 2n Disc (Dónde está?) i és que realment l’emoció a ritme de “vertigen” es supera dia a dia. La banda a tornat al local d’assaig per preparar el nou repertori i es comença a respirar l’olor de l’escenari més brut i barruer de Catalunya. És això el que busco? Doncs si. Punk, rock’n’roll, slowcore, avantrock, postelectro, postrock, postpunk, postjo que sé… Simplement… P O P ?
Expliquin-m’ho. Que era el “Mono”? Un disc a contra corrent? Ardent amb cor petit? Egoista? Un sol privat que com si res cauen gotes de mel i omplen tolls de sang a dins el llit? Amor sintètic en un pervers paisatge? A l’Heura. A tu. A nosaltres.
All you need is love
Mono no era, sinó que és un disc amb personalitat i força, que atreu i engull a la majoria dels mortals catalans pel seu fantàstic repertori d’estils musicals i diversitat de temes. I ja està. A per un altre.