Durant aquests dies la premsa diària de les comarques de Tarragona s’està fent ressó de l’aparició del nou disc a finals de setembre. Destaquem uns quants comentaris referents al nou matrimoni grup-discogràfica, extrets dels mateixos rotatius.
Diari de Tarragona, 25 de maig. Isaac Albesa.
“Papa:Noes rompe dos años de silencio con la edición de un nuevo disco”
“Las discográficas pequeñas como Edicions Singulars le ponen mucho interés con los grupos que empiezan y con el material que editan, no se trata de un proyecto más de una larga lista de artistas. Estoy convencido de que nuestra relación será positiva y fructífera” (Albert J.)
mésreus, 14 de juny. Ivet Boltà.
El director d’Edicions Singulars, David Fernàndez, diu que ara és un “bon moment per aquest grup que fa un estil més atrevit, de pop rock més independent” i “que també té el seu públic”
méstarragona, 23 de juny. Salvador Miranda.
“Papa:Noes tornen a començar des d’una discogràfica petit i sense teclista”
Un motiu pel canvi d’aires és que “sempre hem estat en una franja perillosa”, segons la definició del líder del grup, perquè no pertanyen al gran grup del rock català però tampoc han caigut al mateix sac que Antònia Font o Mishima. I a Música Global no acabaven d’encaixar.
Cal destacar, que a vegades els titulars de les noticies o certs comentaris resumits amb calçador, es fan una mica poc entenedors de cara al lector o al contrari, molt sorprenents per lo directes que són. Em refereixo en aquest últim cas al titular del MésReus:
“De la mateixa manera que tu escoltes el que t’agrada, jo canto el que vull”
Dit així pot sembla contundent i que en realitat és que tothom fa el que li dona la gana i canta el que li agrada. La veritat és que després de uns quants minuts donant voltes sobre l’estil del grup i les seves intencions comercials, un es desespera entre cometes i arriba a la conclusió que després de una maqueta i dos discos, la música que ens surt de dins, que elaborem al local d’assaig és la mateixa que es plasma en el CD, sense pensar si realment agradarà o no agradarà, si es porta o no es porta o el que sigui. Ens agrada a nosaltres i ja està. Es clar que no estem parlant de res experimental i nou, i que en el fons agradarà a molta gent. Així espero.
Tot un miracle i el nostre agraïment als periodistes que en aquests dies de tanta política (per variar), tant de futbol i tant de Nàstic, aparèixer amb mitja plana és tota una proesa.
Per cert, desitgem molta sort i molts èxits per al Gimnàstic de Tarragona per a la nova etapa a Primera Divisió.
Buen resumen, gran verdad.