Tot recordant a MMM

El dia en que em van dir de musicar poemes de Maria Mercè Marçal vaig dir un si a cegues. I per què? Doncs hi havia sentit a parlar d’ella com a persona socialment vinculada a moltes causes però desconeixia totalment la seva impecable obra. Va ser cap allà a principis de 1999, tot just quan Papa:Noes s’estava gestant, quan la companyia de teatre de Lleida anomenats Inoff Teatre, em van oferir musicar una petita part de la seva obra per tal de rendir-li un homenatge. Es tractava d’atansar l’obra poètica d’una de les més grans escriptores catalanes al gran públic. Com que ella era filla d’Ivars d’Urgell, doncs que menys. Així que em van passar uns poemes concrets que havia de posar música per cantar-los una de les actrius, i així va ser. Ho vaig passar puta perquè la qualitat i el nivell de la poesia quedava molt per damunt de la composició musical. El cas és que una de les peces no es va incloure i vaig decidir quedar-me-la per mi. Era un poema que dedicava a la seva filla Heura precisament a poc de néixer. Ella el va escriure a principis dels vuitanta i forma part em sembla de Sal oberta o La germana, l’estrangera. Per aquest últim com en d’altres va rebre un premi. En els anys jo me’n adono de que també he tingut el premi i la sort de haver-la cantat. La vaig titular A l’Heura i apareix al nostre primer disc Mono (Música Global, 2002). “T’he engendrat amb dolor, t’he parit amb plaer” Aquestos són els contundents dos primers versos del poema. A l’obra de teatre aquest tema es va recitar, i es va afegir en veu en off per la magnífica Julieta Serrano: “La carn, sense paraules, davant de mi i en mi. I jo que havia llegit tots els llibres“.