Valls. Febrer 2002. És diumenge. Inici de la gravació al local d’assaig. Per un dia es converteix en el millor estudi de gravació. Potser és perquè ens trobem a casa.
Construïm un bucle de bateria basant-se amb dues parts diferenciades. Part A i B. Un tema que acabarà posant veu un barceloní de pura raça.
Bucle sobre bucle s’han construït les cançons. I moltes ja es quedaran així.
Viatge Domèstic, Amor Sintètic. I la nevera es buida. Menys mal que tenim una TR-909. Amb aquesta màquina i una guitarra acústica es pot anar a tot arreu. Fins i tot a Reus, segon estudi de gravació casual. Aquí s’acaben d’ajustar la resta de programacions i referències prèviament iniciades a l’estudi més rústic i deforme que s’hagi estat mai: domlowfi-meamrecordings, abans conegut com el Locutori (Tarragona). La Nika fa fotos, el Sergio ni menja ni veu, Gustavo ens coneix, en Gerard Marsal ho fa “a tientas”. Menudo es Jon Kon Fui.
21 de març. La Fundació.
En Xavi (pata negra) i en Berni (5 Jotas) ens acullen com si fos casa nostra. És el 4t estudi de gravació, teòricament el millor. 12 arxius començaran buits i acabaran plens a la [C:]. Love of Lesbian, Bowie, Lanois, David Sylvian, Air, Madonna, REM, Depeche Mode, U2, Black Rebel Motorcycle Club, van passant per les nostres orelles aquest dies de ruta al Vallès. Ah, i Elvis i Beatles i Sidonie i Beck i Pulp, Radiohead, Starsailor, Stevie Wonder, The Hives, El Diablo en el Ojo, Glissando*, Audience, Élena, Manta Ray, Desmond Williams, Jamiroquai, Lluis Llach, este, l’altre…i pim i pam i bam bim…
La gravació va succeint com qualsevol altra.